Emigració i pasteres

No tota l’emigració és igual. Els que venen en pastera són uns i els que arriven amb Mercedes són uns altres. Uns arriben del sud i altres arriben del nort. Alguns s’estableixen aquí per acabar tranquils la seva existència i altres arriben per guanyar-se les garrofes per a ells i per a les seves famílies que són terra enllà.

Alguns són gent amable, educada i feliç. Altres són gent fosca, maleducada i poc acostumada als nostres costums.

Els uns no ens fan nosa. Fins i tot n’esterm content que vinguin i es quedin. Els altres ens fan nosa i voldríem que marxessin com més aviat millor.

No puc amagar que el tema de l’emigració em preocupa. En conec de ben a prop molt. N’he tractat molts. He anat a casa de molts d’ells i ells han vingut a casa meva. N’he conegut de totes menes. I ara em fa patir aquest tema perquè em sembla que no el sabrem resoldre prou bé.

Corre per internet un text d’un alcalde australià que sembla que té molt d’èxit. M’ha arribat diverses vegades i per molts canals. Ell diu que s’ ha de ser valent i que han “d’assimilar-se” (fer-se igual a nosaltres ) , cosa que jo veig impossible.

Integració no és assimilació. Respecte mutu; respecte a les coses de cada un seria un bon camí. Però això vol dir temps, diners, educació, polítiques….

Em fa por que no hi haurà res de tot això. Temps al temps. 

Anuncis

Torna a fer pudor

Al nostre poble hi ha moguda en el govern municipal. Durant molts anys va manar CIU amb les normals crítiques dels altres..

Ara manava el PSC amb el suport d’ ERC.

Fa pocs dies ERC abandonava el PSC perquè diu que  s’ha caigut en els mateixos vicis de sempre. Serà això la política? Ha de continuar fent pudor necessàriament? 

Sense feina

 Cada dia es veu més gent sense feina. Els veig a les places, a la sortida dels supermercats demanant alguna cosa. Pel que diuen els experts -i el sentit comú- cada dia n’hi haurà més.

Ens caldrà pensar què hem de fer amb aquesta gent si no volem que es dediquin a robar o a fer coses pitjors. Mentre necessitàvem les seves mans, la seva força i la seva joventut bé els vam aprofitar… No hauríem de fer alguna cosa per a ells?

Em dóna la sensació que, amb l’excusa que ara no hi ha diners, ningú farà res. Totes les administracions s’espolsaran el problema. Si no hi ha diners per a altres coses, menys n’hi haurà per això. I les famílies que hi ha darrere d’aquests treballadors sense feina?

Hem creat un tipus de societat capitalista que llança tot allò que ja no serveix. I com que ara aquesta gent no ens serveix….doncs cap a l’abocador!

Potser caldria que ens  plantegéssim si això és la millor sortida per a tots plegats. 

Expo Saragossa

Una amiga de Saragossa em va convidar a casa seva per tal de visitar l’Expo. Hi vaig anar l’endemà de la Diada.En mala hora vaig acceptar la invitació!Vam passar fred a darrera hora i cues durant tot el dia.

I, per acabar-ho d’adobar, hi havia de visita la Reina, que te la trobaves per on anessis.Tot plegat per formar encara més cues doncs per allà on passava ho trobaves tot tancat..

En fi, que mai més! Aquesta mena d’exposicions em sembla que ja només serveixen per arranjar zones de la ciutat que, d’altra manera, no s’arranjarien mai.La cosa aquesta anava sobre el tema de l’aigua. Suposo que aquella burrada que deien que farien als Monegros no es farà mai. Perquè això sí que seria una contradicció!

Qui és més “ejpañol”?

 Corren veus que a partir d’ara el govern, les federacions, els clubs, les associacions,  les empreses i tot “quisqui” faran firmar una declaració en la que haurem de jurar que som ejpañols, que ho hem estat sempre i que ho serem sempre.

També faran un concurs en el que es valorarà uns quants ítems per veure qui ho és més (per exemple, declaracions als diaris, a la TV, etc). El que sigui escollit com el ejpañol del dia, de la setmana o del mes anirà a la gran final que es farà -naturalment- a Madrizzz per escollir l’ejapañol del año.

El premi serà un viatge on es recorreran tots els toros d’osborne i els monuments nacionals (valle de los caidos i coses així….)Vinga catalans!!! Animeu-vos ara que venen temps de vaques flaques i tindrem poca financiació….  Haurem de competir amb gran esforç perquè cada dia hi ha gent més ben entrenada….  

11S,12O,13N,14D,15G,16F…..

 11 de Setembre, 12 d’Octubre, 13 de Novembre….i així fins a la fi del món…. 

 

La pervivència de Catalunya no depén d’un dia, d’una conmemoració, d’un president, d’un partit, d’una circumstància concreta, d’un estat de gràcia o de desgràcia determinada.

La PERVIVÈNCIA  o la supervivència de Catalunya com a poble dependrà de la suma de petits i grans esforços, de petites voluntats diàries de pervivència, de la voluntat de ser i de viure.

La voluntat de ser nosaltres mateixos, tot sumant esforços de gent nova, de saba nova, de somnis nous….

Tant de bo anem trobant el camí que ens porti a fer un país, una nació i un estat ric, pròsper, just, solidari, exemplar…

 

BON 11 DE SETEMBRE A TOTS!!!

L’escombriaire

Ahir parlava de les caques de gos. Després vaig pensar en la feina important i necessària que fan els escombriares.M’he adonat que darrerement hi han més dones que homes. Serà perquè les dones surten més barates? Els ajuntaments, cada cop més, contracten les feines a empreses privades. I aquestes donen feina a qui els surt millor de preu.Penso que gràcies a aquestes bones persones -la majoria de vegades estrangeres- tenim els nostres carrers i places força nets. Quan vaig xino-xano a treballar, cada dia em trobo la mateixa escombriaire, més o menys al mateix lloc,  netejant les restes de la terrassa d’un bar que durant l’estiu ha posat taules al carrer. Penso: què en sóm de porcs! Tot ho tirem a terra sense pensar-nos-ho dues vegades.Si en serà de necessària l’assignatura d’ educació per a la ciutadania!!! No ja només per aquells que treuen a cagar els gossos al carrer i no arrepleguen les caques,  sinó per a la gran majoria de gent que llencem els papers a terra.El meu agraïment a tant oficis senzills que ens fan la vida més agradable. Els escombriaires, per exemple.

Caques de gos

Anant cap a la feina, ahir vaig aixafar una caca de gos. Tinc la sort de tenir la feina a tres minuts de casa a peu. Per tant, vol dir que hi vaig xino-xano, tot pasejant.Hi ha una noia prop de casa que cada dia treu 6 gossos a passejar o, millor dit, a cagar a la gespa que hi ha vora el canal que travessa Mollerussa. Un dia li vaig dir que si havia calculat mai quants quilos de merda deixaven els seus gossos durant un any al mig del carrer…  Em va contestar malament i va dir-me que valia més que em cuidés de la meva feina… És d’aquelles noies que encara no han après educació i que encara mai ningú els ha explicat que, si tenen gos, haurien de recollir les caques.Ahir em va tocar el rebre a mi, però segur que molts han hagut de fregar-se els peus per culpa d’aquest 6 (a vegades són 7) gossos. Em sembla que als col·legis hauran d’incorporar  -si no hi és encara- una classe en la que s’explique això: que els carrers són de tots i que certes coses no s’hi poden fer. Caca, per exemple.