Arxiu mensual: Mai de 2009

Pa i vi.

  En la nostra cultura el pa i el vi són més que simplement aliment bàsic i quotidià. En altres cultures serà l’arròs, la cervesa i qualsevol altre aliment. El pa i el vi per a la nostra cultura formen … Continua llegint

Publicat dins de Amistat, Feina, GENERAL, Vacances | 2 comentaris

Memòria ceràmica a l’ Uruguai.

  Una amiga em fa arribar la notícia de la presentació d’un llibre sobre 5 ceramistes uruguaians, entre ells el meu admirat Cacheiro. Aquí us la deixo. El jueves 11 de junio, a las 19 y 30 horas, en el … Continua llegint

Publicat dins de ARTS, Ceràmica, Uruguai | Deixa un comentari

Passats de copes.

Passats de copes en tots sentits. Això és el que ha fet en aquests moments el Barça. S’han passat en fer una temporada perfecta i portar a casa tres copes, cosa molts difícil de repetir. Amb el temps anirem agafant … Continua llegint

Publicat dins de Barça, Futbol, Guardiola | Deixa un comentari

Tot s’acaba amb el futbol?

No puc negar que sóc barcelonista des de sempre. Culer de veritat. I que m’agradava molt jugar a futbol i encara m’agrada ara veure un bon partit. I no puc negar que desitjo de cor que avui guanyi el Barça. … Continua llegint

Publicat dins de Barça, Futbol | Deixa un comentari

És la fi del món?

  Aquest senyor de la foto és Santiago Niño Becerra. Jo no li coneixia la cara però sí que l’havia escoltat per la ràdio i havia llegit algun article seu. Realment és un senyor que es fa escoltar. És abrandat … Continua llegint

Publicat dins de Crisi, Economia, Santiago Niño Becerra | Deixa un comentari

Abusos a menors.

Hi han notícies que fan mal de veritat. Deixen mal gust a la boca i a l’estómac. Fan mal a l’ànima. Em refereixo a la notícia que ha sorgit aquests dies dels abusos a menors a internats d’Irlanda. El problema, … Continua llegint

Publicat dins de Abusos, Ètica i Moral, Església, Societat | Deixa un comentari

L’exili i el “desexili”.

La mort de Benedetti m’ha fet pensar aquests dies amb un fet que estan vivint milions de persones amb més o menys sort. És el fet de l’exili, no pas voluntari sinó forçós. L’exili voluntari no és mai tan dur … Continua llegint

Publicat dins de Exili, Literatura, Mario Benedetti, Psicologia, Societat, Solitud, Uruguai | Deixa un comentari