Arxiu mensual: Setembre de 2010

Piquets coercitius

Hi ha mil raons per fer vaga. N’hi han mil més per no fer-ne. Cadascú té les seves i totes són legítimes. El que no és legítim és no deixar treballar a qui vulgui fer-ho amb amenaces de tot tipus. … Continua llegint

Publicat dins de Vaga | Deixa un comentari

TESTAMENT

        M’agradaria poder un dia escriure aquest testament…     En arribar, fill meu, l’hora de marxar et deixaré en herència els meus núvols, cotons per fer-te més tebis els nius de l’absència. Núvols encara calents de … Continua llegint

Publicat dins de Poesia | Deixa un comentari

“Pell de poble ” a Súria.

Convidat per l’ amic Josep Peramiquel, que junt amb la M. Alba Esquius són els directors d’aquesta magnífica representació que s’ha fet durant una colla de dies a Súria, vaig poder assistir ahir al retaule "Pell de Poble" que recorda … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

D’alçades, profunditats i solituds.

L’accident de la mina xilena que ha atrapat 33 miners m’ha fet pensar en aquell tràgic accident del 13 d’Octubre de 1972, en què un avió uruguaià transportava 45 passatgers a Xile, entre ells jugadors de l’equip de rugbi Old … Continua llegint

Publicat dins de Llibertat, Solitud, Vida i mort | Deixa un comentari

Les amistats

Tenir amistats és important. Les persones necessitem amics per viure, prosperar i per sentir-nos connectats. Els amics ens ajuden a mirar-nos a nosaltres mateixos. Ens fan veure les nostres bones i males qualitats i reforcen la nostra autoestima. A través … Continua llegint

Publicat dins de Amistat | 3 comentaris

Qui hauria de fer vaga?

S’atansa una jornada de vaga general i cada dia ens bombardegen amb mil raons, tant per seguir-la, com per no seguir-la. La veritat és que em sembla que no s’hi haurien d’esforçar tant ni els uns ni els altres: simplement … Continua llegint

Publicat dins de Feina, Llibertat, Societat | Deixa un comentari

La residència

Feia temps que no podia més. Ja no l’aguantava més i l’estrès li havia anat augmentant dia a dia i havia arribat a un punt que ja estava al límit d’explotar. Va anar a veure la treballadora social de l’Ajuntament … Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari