999 entrades i 888 comentaris

 

image

Aquesta és la captura de pantalla que he fet avui del tauler del meu blog. Aquestes són, doncs, les curioses dades del meu blog al dia d’avui:

999 Entrades al blog

888 Comentaris

Un munt de temes més o menys ben escrits i un munt d’hores passades al blog.

A PEU vol ser un blog sense pretensions de cap mena. És un blog humil, senzill, obert a qualsevol tema i –per tant- potser una mica superficial. No sóc especialista en cap tema, no sé molt de res i molt poc de moltes coses. Per tant, no hi veniu a buscar gran cosa que no hi trobareu res que valgui massa la pena.

El dia de Sant Bartomeu –o sigui el 24 d’Agost- de 2008 començava e escriure el meu primer post que deia així:

Hola a tothom.

M’agrada anar a peu. No sóc un gran caminador, però m’agrada passejar. Trobo que és la manera de veure i observar millor les coses, les persones, els paisatges. I, entre tant, vas pensant… El bloc voldria que em servís per passejar per la vida, tot observant-la, i fer de tant en tant algun comentari gens pretensiós. Simplement dir el que penso. I si algú vol fer-ne un comentari, serà molt ben vingut.

Vol dir que ja fa tres anys que tinc el blog. Acabava d’arribar del Delta de l’ Ebre on havia passat uns dies de vacances. feia temps que llegia blogs i m’hi havia enganxat una mica. Durant aquells dies em vaig decidir a obrer-ne un, cosa que vaig fer tant aviat com vaig arribar a casa, amb molta il·lusió, amb moltes ganes, però també amb total desconeixement d’aquest mitjà.

I aquí em teniu! Demà, si Déu vol, escriuré el post número 1000. No serà cap post especial ni penso dir res de l’altre món, però sí que m’ha fet gràcia fer-ho notar. Els números rodons sempre tenen alguna cosa d’especial. O potser no en tenen res d’especial, però som nosaltres que els hi donem un significat. Potser és la il·lusió que ens fa…

No me’n penedeixo gens ni mica d’haver-lo començat, ni he sentit –encara- la temptació de deixar-lo. Tot al contrari: hi he passat molts bons moments i crec que m’ha servit de teràpia. Com que no esperava res, tampoc m’he sentit defraudat de res. M’hauria agradat tenir més comentaris per tal de poder debatre opinions i punts de vista. És veritat que algunes vegades n’he tingut algun que no s’ha fet públic perquè m’ha arribat via Mail. Però estic content dels que he rebut i dono les gràcies a tots els que, de forma assídua o ocasional, hi han entrat i segueixen entrant-hi. Alguns sé que em seguiu amb molta fidelitat perquè m’ho heu dit personalment i m’heu animat a continuar, sense entendre de la meva part què és el que hi trobeu exactament per seguir al peu del canó. És igual. A vegades fem les coses sense massa raons i sense motius explícits.

Per tant, seguiré mentre en tingui ganes i vosaltres també seguiu llegint-me mentre en tingueu ganes. Ni jo, ni vosaltres, ens hem de sentir obligats a res.

Moltes gràcies.

Anuncis

Quant a jpg

Com que sóc jubilat i tinc temps, me'l passo escrivint, passejant el gos i fent activitats diverses. Prefereixo matar el temps que no pas que ell em mati a mi d'avorriment.
Aquesta entrada s'ha publicat en A peu, Blogs i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a 999 entrades i 888 comentaris

  1. Mercè ha dit:

    Felicitats per la constància, i pel contingut!

  2. maria ha dit:

    Felicitats pel bloc, des que el vaig descobrir mai més he deixat de seguir-lo. Ho demostra bé la gran quantitat de persones que el llegeixen. Per molts anys puguis anar continuant.
    Una pregunta: Ja que ets amic del “Burxeta”. Que ha passat?
    No es pot entrar fa dies al seu bloc. Saps si està malalt? O bé, és que ha plegat? Gràcies per tot. Maria

  3. Josep Maria ha dit:

    Jaume, et vull felicitar de debò per aquests tres anys i els 999 posts i, naturalment, que demà llegiré molt content el teu post 1000. Jo també, com la Maria, des que ho vaig descobrir, no he deixat de llegir-te mai, malgrat que no sempre he penjat comentaris. Espero que aquest blog duri molts i molts anys més. Com que, si tot va com cal, entre desembre i gener, m’estaré a Catalunya, espero poder saludar-te personalment.
    Com sempre, una abraçada ben forta des de Córdoba, Argentina.

  4. Jaume Pubill ha dit:

    Gràcies a tots tres, Mercè, Maria i Josep Maria. Tenia clar des de bon principi que el blog era per expressar-me, però no sabeu pas com anima i s’agraeixen les visites i els comentaris!
    Miraré de seguir fins que en tingui ganes i pugui.
    Maria: El Burxeta ha deixat els blogs que tenia i en té un de nou. He de canviar l’enllaç que tinc (és de l’antic blog) i quan ho hagi fet ja hi podràs entrar.
    Josep Maria: Estaré molt content de poder-te conèixer i saludar-te. Reserva un dia per veure’ns!
    Una abraçada molt forta a tots tres i sapigueu que us vull al peu del canó!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s