Una ruïna total aquesta casa!

Espanya s’esfondra de mica en mica. S’enruna aquella gran construcció que alguns havien fanfarronejat haver construït  i somniat en fantasioses nits etíliques (si no ,no s’explica!) i que proclamaven als quatre vents que ja passaven la mà per la cara a molts països d’ Europa i que podien dir que estaven entre els grans. Que es preparessin, que arribava la gran i rica Espanya! Ara resulta que tot això cau estrepitosament i que no saben com sortir-se’n…

El paradigma de tot plegat és el Rei d’aquest  gran Regne d’Espanya que es trenca el maluc per tres llocs, tot caçant elefants a Botswana! Mentre Espanya s’enfonsa en les aigües pútrides de la crisi els pressupostos per al 2012 preveuen més diners per a la Casa del Rei (8,2 milions) que per a eixugar el dèficit tarifari de Rodalies de Barcelona (8 milions el 2012, davant els 59 del 2011 per a aquesta partida pactada amb el traspàs del servei).

Aquí tothom s’estreny el cinturó menys alguns! Una Setmana Santa complerta: els Rei a Botswana, la Reina celebrant la Pasqua a Grècia, el Froilán de Todos los Santos –el nét més gran i pel que sembla molt ben ben instruït- disparant-se un tret al peu en una altra cacera, un altre descansant una mica dels tribunals… Quina gran família! Ja estem acostumats a veure’ls treballant esforçadament a Baquéira, a Mallorca o  a un coto de caça qualsevol, any rere any. Però eren temps de vaques grasses i ningú en feia gaire cas. Hi havia calés per donar i per vendre. Vela, caça, esquí, motos i cotxes i altres habilitats i debilitats dels membres de la Casa Reial són prou conegudes per tots. I, com que s’ha fet vell el pobre home i ja ha tingut diversos accidents, s’ha sabut que, per poder suportar millor les llargues jornades de caça, s’ha fet fabricar una cadira especial ergonòmica amb respatller i braços per tal de poder descansar millor. I s’ha sabut també –entre altres moltes curiositats que embadaleixen els monàrquics- que té una esplèndida col·lecció d’escopetes.

Aquest home no té remei i vol seguir matant tot el que és gras fins a la fi dels seus dies…o fins que algú se’n cansi i el faci marxar corrents!

i per acabar us vull fer el regal d’un poema anònim que he rebut avui mateix i que ens anirà bé per no perdre l’humor i l’esperança de que potser un dia s’acabarà tota aquesta història!-

ROMANCE DEL DUQUE

Así recitó el juglar
a muchedumbre embobada
:

Era un joven que metía
las pelotas por la escuadra
y, de pronto, llegó a Duque
al casar con una infanta:

braguetazo, que le dicen
por tierras de Salamanca,
braguetazu, en les Asturies
y pelotazo en Granada
.

Al entrar en la nobleza,
ya Duque de Candelaria,
se creyó con la licencia
del derecho de pernada
y se vió como intocable
por Realeza de España
.

Vino a proponer negocios
a diversos Reyes Taifas
que juegan con el erario
como bien les viene en gana;
pues es dinero de nadie
y revierte en quien lo apaña.

Presidentes de segunda,
que aparentan Reyes Taifas,
se embobaron con el “Yerno”
y prepararon pitanza
para que comiese el Duque
cuanto le diese la gana
y el Duque, más que comer,
ciertamente devoraba
con apetito insaciable;
le gustaba la pitanza.

Asunto fué de millones
los contratos que firmaran
y, por si acaso, el Gran Duque
adelantados cobraba;
no fuese que de proyectos
quedasen humos de paja.

Asunto fue de millones
los contratos que firmaran
y cual lluvia, en gota fría,
a la Nóos inundaban;
eran ganancias muy sucias
y preciso blanquearlas.

Así fue montando empresas
(lavadoras las llamaba)
el prelavado en Aizoon;
en Belice se lavaban;
el centrifugado en Londres
y, una vez blanqueadas,

retornaban abundantes
para comprar nuevas casas
y un palacete en Pedralbes,
reformado con tal gracia
que ha llegado a real palacio
para orgullo de la Infanta.

Al Duque de Palmatoria,
a más de plebeya plaga
que le servía de apaño
para camuflar ganancias,
le han cogido, por la noche,
una patrulla de guardias
que vigilando honradez
encontraron la mangancia.

Con las alforjas repletas
a Diego Torres pillaban,
acompañado de esposa
y de un cuñado por banda:
por estribor iba Marcos,
Miguel por babor andaba.

Estos cuatro mochileros
los millones transportaban
y usaban las lavadoras
con tal salero y tal gracia
que hacían de sucios euros
unas monedas honradas.

El juez dice “trapicheo”;
“gran robo” el fiscal la llama
a la fortuna del Duque:
la Empresa que no lucraba
y, sin embargo, lucró
millones de euros a manta.

Los impuestos en Belice
se extinguían en la nada
y todo era beneficio,
y todo era ganancia,
pues pagaba las facturas
que él mismo se cobraba.

Con más arte que Paesa,
el Duque de Candelaria
amasaba una fortuna
así, sin más, por la cara
que tiene de hombre buenazo
y de marido de Infanta.

Si en Nóos hubo trapicheos,
el Duque no sabe nada,
que Nóos está en Barcelona
y él residía en las Babias.
Así se escribe la historia:
unos pierden, otros ganan;

aquí perdió el pueblo entero
y ganó el Duque de Palma.
Ahora corresponde al juez
analizar bien la causa
y demostrar que es verdad
que, quien la hace, la paga.

Debe el juez recuperar
el total de la mangancia,
subastar el palacete
y ofrecerle larga estancia,
en Soto del Real, al Duque
y a sus amigos comparsas.

Así terminó el Juglar
de relatar las hazañas
del “yernísimo de Rey
y noble Duque de Palma”,
que ordeñaba los millones
que nos faltan en la vaca.

Advertisements

Quant a jpg

Com que sóc jubilat i tinc temps, me'l passo escrivint, passejant el gos i fent activitats diverses. Prefereixo matar el temps que no pas que ell em mati a mi d'avorriment.
Aquesta entrada s'ha publicat en Monarquia i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Una ruïna total aquesta casa!

  1. Salvador ha dit:

    Vergonyós, indignant i indecent. Això em fa pensar amb l’obra d’en Victor Hugo “Le roi s’amuse” (El rei es diverteix) que va ser prohibida per la censura. Aquest rei es referia a Francesc I de França que, al perdre la batalla de Pavia, va ser fet presoner per Carles V rei d’Espanya i va estar encarcerat a Madrid.
    A Francesc I se li atribueix la famosa frase “He perdut tot menys l’honor”. Al rei actual si li’n quedés una mica demanaria perdó, primer als espanyols per dilapidar els seus diners i, segon, al pobres elefants, que no li han fet cap mal per què els mati a sang freda només per divertir-se.

  2. jpg ha dit:

    Salvador: Vols dir que saben el què és l’honor aquesta gent? Fa anys que l’han perdut…
    Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s