Amb les mans de tots

Pablo Neruda té un poema que és com el seu testament. Es titula “A tí te llamo” i va ser llegit al funeral del poeta al Cementerio Nacional de Santiago moments abans de sebollir-lo.

Neruda va morir el 23 de Setembre de 1973,12 dies després del cop d’ Estat del General Pinochet. El seu mal estat de salut no va poder suportar les notícies que li anaven arribant de la mort de Salvador Allende, de l’assassinat de Víctor Jara i de tants treballadors, estudiants i obrers. La casa de Neruda a Santiago va ser saquejada després del cop i els seus llibres, incendiats. El funeral del poeta va ser realitzat amb tots els assistents envoltats de soldats armats de metralladores, mentre s’escoltaven desafiadors crits d’homenatge a ell i a Salvador Allende. Es va entonar La Internacional i es va llegir aquest poema, un dels darrers escrits per Neruda i considerat com una espècie de testament:

A ti te llamo

Esto heredamos de los anteriores
y hoy que el rostro de Chile se agiganta,
cuando echamos atrás tantos dolores,

te necesito, mi joven hermano,
joven hermana, escucha lo que digo:
yo no creo en los odios inhumanos,

y no creo que el hombre es enemigo:
creo que con tu mano y con mi mano,
frente al malvado y contra sus castigos,

llenaremos la Patria de regalos
sabrosos y dorados como el trigo.

El músic Juan Antonio Espinosa el va musicar i va fer aquest comentari:

“Pablo Neruda invita a unir las manos para construir la patria nueva.
Éste era su Credo: Yo creo que con tu mano y con mi mano…
Este poema fue leído momentos antes de ser depositado en su tumba.
Todavía se escuchaba el latir de tanta sangre derramada.
Pero estas palabras siempre seguirán sonando como un desafío:
Llenaremos la patria de regalos
dorados y sabrosos como el trigo.

La pàtria nova es construirà amb l’esforç de tots i amb les mans de tots. Hi hauran mans de tots els colors,i vingudes de llocs molt diversos que s’ajuntaran amb les mans dels que són aquí fa pocs o molts anys. I, entre tots i units contra el malvat, “omplirem la Pàtria de regals saborosos i daurats com el blat”

Advertisements

Quant a jpg

Com que sóc jubilat i tinc temps, me'l passo escrivint, passejant el gos i fent activitats diverses. Prefereixo matar el temps que no pas que ell em mati a mi d'avorriment.
Aquesta entrada s'ha publicat en Poesia i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s