L’hora dels energúmens

Han arribat els fatídics quinze dies als que reconec obertament que hi tinc una aversió tal que ratlla ja a fòbia. Em refereixo als 15 dies d’obligatòria campanya electoral abans d’unes eleccions. Són dies que em cansen i m’avorreixen. Són dies especialment destinats a obtenir els vots dels ciutadans per mitjà de propaganda repetitiva i generalment sense suc ni bruc -i sense gaire imaginació- en tots els mitjans possibles; són temps de mítings, de discursos fal·laços, pujats de to i de molt soroll ambiental.

Procuraré no parlar gaire de política durant aquests dies per no afegir-me a l’ambient carregat que haurem de suportar. I encara ens tocarà escoltar més coses terribles degut als moments únics en què vivim. En lloc de ser temps d’idees, d’arguments, d’explicacions sàvies i pausades, de civisme i de pedagogia per tal de que cadascú pugui elegir l’opció que li sembli millor, ens trobarem amb un temps ple d’energúmens, de gent furiosa i colèrica, de gent exaltada, embogida, força troglodita i primitiva en els raonaments. En una paraula: un temps en què es crida més que no pas s’explica i argumenta. Un temps que ens recorda allò del feixista Millán-Astray a la universitat de Salamanca en resposta a unes paraules d’ Unamuno: “Abajo la inteligencia; viva la muerte!”

Ja sé que de gent bàrbara i primitiva n’hi ha a totes les èpoques de l’any. Però sembla que durant aquest temps de campanya electoral s’intensifica la seva presència, sembla que en surtin de sota les pedres i que n’hi hagi molts més del compte. Fins i tot, alguns que no ho semblaven se’n tornen en campanya electoral. En temps com aquests ja estem acostumats a que surtin informes falsos de la UDEF (Unidad Central de Delincuencia Económica y Fiscal) o de qualsevol altre lloc que depengui del Ministerio del Interior contra alguns partits o persones determinades; estem acostumats a que alguns diaris facin bullir l’olla uns quants dies amb unes quantes mentides i dades inventades o manipulades (que passades les eleccions es comprova que era tot fals) per tal d’influir en els resultats. Però el mal ja està fet i aquí ningú demana perdó. Ja sabem que Espanya no és un país seriós, però ho és encara molt menys en època d’eleccions perquè no sap fer bé la seva feina i la fa amb molt mala fe, com en el cas de l’enviament de  butlletes per poder votar des de l’estranger. És vergonyós –tot i que sabem que de vergonya en tenen poca aquesta gent del Gobierno de España- saber que es faran realitat altra vegada les dades de que només 16.271 catalans, un 10,38% dels inscrits al CERA, tenen esperances de rebre les butlletes que els permetran votar. Ja s’ho faran venir bé per tal de que no arribin a temps i posaran tots els entrebancs necessaris perquè altre cop es produeixi aquesta irregularitat inexplicable en un país que vol ser democràtic.

A la barbaritat habitual dels Toros de la Vega i altres bàrbares tradicions semblants sense cap ni peus i altres costums que no fan més que despertar els instints menys nobles de l’ésser humà, ara s’hi afegiran els energúmens polítics que es dedicaran a mostrar odi i repulsió a tot el que no sigui pensar com ells. Tornaran a sortir els Millán-Astray de sota les pedres; subjectes que es pensen que és igual i totalment lícit matar animals de forma bàrbara que matar persones, l’honor i la vida dels quals els importa un rave. Es creuen amb dret a ferir i matar tot allò que se’ls posi davant i no sigui com ells volen o pensen. Sembla que les campanyes electorals només serveixin per treure baixos instints i fer-nos retrocedir uns quants segles. Fins i tot crec que alguns tenen ganes de tornar a les cavernes (físiques i intel·lectuals).

No espereu aquests dies, doncs, reflexions assenyades, paraules amables, tranquil·litat d’esperit, clima de pau o qualsevol cosa positiva. Més aviat esperem-ne tot el contrari sense fer-nos massa mala sang. Diuen que no hi ha mal que duri mil anys. Siguem optimistes i pensem que les campanyes electorals només duren quinze dies… tot i que ens n’espera una altra d’aquí ben poc temps. A veure si ho aguantarem!

Anuncis

Quant a jpg

Com que sóc jubilat i tinc temps, me'l passo escrivint, passejant el gos i fent activitats diverses. Prefereixo matar el temps que no pas que ell em mati a mi d'avorriment.
Aquesta entrada s'ha publicat en Política i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.