Polítics hipòcrites

Hem passat Nadal, Sant Esteve i s’estan escolant els darrers dies de l’any. Dies de pau, diuen. Dies per deixar aflorar els sentiments humans més elementals. Però el Gobierno de España, jutges al seu servei i tutti quanti segueixen amb la seva dèria condemnatòria i fòbica. Aquí no hi ha hagut treva nadalenca… «Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites… caurà damunt vostre la sang de tots els justos vessada arreu de la terra!» Això ho va dir Jesús que, per cert, va morir crucificat per defensar la justícia social, per trencar molts tabús de l’època, per atacar els mercaders del temple i per organitzar revoltes en contra del sistema i del poder establert. En una paraula: per sediciós.
Us sona una mica això de sedició, revolta, delicte d’odi i altres delictes atribuïts als Jordis i altres polítics catalans (delictes, per cert, que neguen centenars d’il·lustres juristes)? Aquí l’únic delicte d’odi el veig jo en alguns prohoms -alguns d’ells molt catòlics i molt beats–, molt amants d’una Constitució feta i interpretada a la seva mida i d’una llei que han convertit en llei de l’embut. Exactament com els fariseus del temps de Jesús -tant complidors de la llei, ells!- i que, com podem comprovar, la llavor ha anat reproduint-se al llarg dels temps. Els haurem de recordar a aquesta gentussa tan catòlica unes paraules del Papa: «És millorser ateu que catòlic hipòcrita». Els que s’haurien merescut passar Nadal a la presó són aquests ministres del PP que amenacen cada dia i aquests jutges a sou del partit del govern. Ai, la hipocresia! No els fa mal als seus cors de pedra que, des de la mort del nen Aylan, hagin mort en aigües de la Mediterrània més de 7.000 immigrants; ni que els traficants de persones visquin el millor moment per al seu profitós negoci; ni que hi hagi més de 20.000 refugiats menors atrapats a Grècia; ni que estiguin sent víctimes d’explotació sexual; ni que els seus tribunals tombin lleis que afavoreixin els més pobres… El que fa mal als seus ulls i als seus sentiments, és haver de veure-ho. Per això giren la cara i es dediquen a mirar elsdelinqüents polítics catalans, a perseguir-los i a empresonar-los sense judici.
I el mateix que fan aquests corruptes i mafiosos polítics espanyols ho fan alguns polítics europeus a qui només interessa defensar de la manera que sigui el sistema vigent i els fa mal que es denunciï que l’Europa dels mercaders estigui deixant morir milers d’éssers humans sense moure ni un sol dit per evitar-ho. Els ofèn que s’assenyali que no s’han complert els compromisos dels Estats de la UE, que no s’estigui aplicant cap acord sobre la protecció dels drets dels infants, que no s’hagi fet res per canviar les polítiques migratòries ni per millorar mínimament la vida d’aquestes criatures que fugen de l’horror i de la guerra. Ai aquests Europa hipòcrita!
Som en temps de Nadal. Però a tots aquests fariseus, que encotillats en els seus esquemes ideològics defensen un sistema socioeconòmic cruel i despietat en el qual no importen les persones, demostren la inhumanitat que ens envolta. Són com aquells que diuen «no m’importa el que passi, mentre no em passi a mi, i mentre no ho hagi de veure…». No vull veure nens ofegats ni presons per a refugiats; no vull veure fam ni misèria; no vull veure dones colpejades, violades ni assassinades; no vull veure cues als menjadors socials ni a l’oficina de l’atur; ni a pobres dormint entre cartrons; no vull veure gent que se suïcida víctimes de la desesperació… No vull veure res. Prefereixo mentir sense escrúpols de cap mena i amb la consciència adormida, perquè així no he d’enfrontar-me a la realitat, als remordiments o l’evidència de que sóc un miserable incapaç de sentir empatia o compassió. S’han tornat immorals, mentiders, falsos i hipòcrites amb tota la barra del món però ja els és igual. Per a ells no hi ha Nadal ni hi ha res. Ells van sempre a la seva, aixafant caps, aixafant persones, aixafant sentiments i aixafant llibertats i democràcia. Som a Espanya, amics!. Som a l’Europa dels mercaders…
Anuncis

Quant a jpg

Com que sóc jubilat i tinc temps, me'l passo escrivint, passejant el gos i fent activitats diverses. Prefereixo matar el temps que no pas que ell em mati a mi d'avorriment.
Aquesta entrada s'ha publicat en Política i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.