Arxiu de la categoria: Literatura

MUDANCES

Cada mudança és un trastorn, un capgirell, un tràngol ple de desassossecs i inquietuds de tota mena. Però la vida és mudança, canvi, transformació, metamorfosi. Si no hi ha mudances la vida no és res, tot i que diuen que a … Continua llegint

Publicat dins de Literatura, Sin categoría | Etiquetat com a

ESPIGOLADES D’ESTIU (1): CAMINAR

Els que ja som una mica grans encara hem vist espigolar els camps i sabem el que significava per a molta gent que, en èpoques de penúria, arreplegava el que bonament podia del que restava de les collites, especialment dels … Continua llegint

Publicat dins de Literatura, Sin categoría | Etiquetat com a

I com podem parlar de llibertat…

    I COM PODEM PARLAR DE LLIBERTAT   ¿I com podem parlar de llibertat si vosaltres no hi sou i el vostre espai no s’emplena amb paraules, si ara tot és trist i provisori i ens assetja el gran … Continua llegint

Publicat dins de Literatura, Sin categoría | Etiquetat com a

CAL VIDAL

En el darrer apunt deia que estava llegint el llibre OLOR DE COLÒNIAde la Sílvia Alcàntara i prometia que us en parlaria un altre dia. Com que ahir mateix el vaig acabar, em ve de gust fer-ne un petit comentari avui mateix. No el faré de tipus … Continua llegint

Publicat dins de Literatura, Sin categoría, Societat | Etiquetat com a ,

90 anys, 90 llibres

Estic escoltant per la ràdio una entrevista que li fan a Josep Maria Espinàs. Demà farà 90 anys i expliquen que ha escrit 90 llibres. 90 anys, 90 llibres. Déu n’hi do!. I si amb això no n’hi hagués prou, … Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a ,

Per què escrivim?

Les persones necessitem comunicar-nos d’alguna manera. Els dibuixos que descobrim a les cavernes dels neandertals i les primeres escriptures dels humans civilitzats són formes de comunicació. Les persones sempre han tingut aquesta necessitat i han buscat qualsevol mitjà per fer-ho. … Continua llegint

Publicat dins de Blogs, Literatura, Sin categoría

A un camp d’arbres (de pomeres)

No us plany el sol, ni el glaç ni la rosada que diàriament us sotmet el seu bany. I seguiu drets, estàtics com estàtues davant temibles escamots de mosquits. Estilitzats, alts i prims, però ferms com aprenents sardanistes al ras, … Continua llegint

Publicat dins de Literatura, Poesia | Etiquetat com a ,