Arxiu d'etiquetes: Literatura

MUDANCES

Cada mudança és un trastorn, un capgirell, un tràngol ple de desassossecs i inquietuds de tota mena. Però la vida és mudança, canvi, transformació, metamorfosi. Si no hi ha mudances la vida no és res, tot i que diuen que a … Continua llegint

Publicat dins de Literatura, Sin categoría | Etiquetat com a

ESPIGOLADES D’ESTIU (1): CAMINAR

Els que ja som una mica grans encara hem vist espigolar els camps i sabem el que significava per a molta gent que, en èpoques de penúria, arreplegava el que bonament podia del que restava de les collites, especialment dels … Continua llegint

Publicat dins de Literatura, Sin categoría | Etiquetat com a

I com podem parlar de llibertat…

    I COM PODEM PARLAR DE LLIBERTAT   ¿I com podem parlar de llibertat si vosaltres no hi sou i el vostre espai no s’emplena amb paraules, si ara tot és trist i provisori i ens assetja el gran … Continua llegint

Publicat dins de Literatura, Sin categoría | Etiquetat com a

CAL VIDAL

En el darrer apunt deia que estava llegint el llibre OLOR DE COLÒNIAde la Sílvia Alcàntara i prometia que us en parlaria un altre dia. Com que ahir mateix el vaig acabar, em ve de gust fer-ne un petit comentari avui mateix. No el faré de tipus … Continua llegint

Publicat dins de Literatura, Sin categoría, Societat | Etiquetat com a ,

90 anys, 90 llibres

Estic escoltant per la ràdio una entrevista que li fan a Josep Maria Espinàs. Demà farà 90 anys i expliquen que ha escrit 90 llibres. 90 anys, 90 llibres. Déu n’hi do!. I si amb això no n’hi hagués prou, … Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Etiquetat com a ,

Pobresa de llenguatge

Hi ha un vídeo a You Tube que es titula “Pelajes entreverados”, que podreu escoltar si cliqueu AQUÍ. És una milonga dedicada als diferents pelatges dels cavalls. En una sola cançó hi surten 54 noms de pelatges diferents. A mi … Continua llegint

Publicat dins de Llengua | Etiquetat com a ,

A un camp d’arbres (de pomeres)

No us plany el sol, ni el glaç ni la rosada que diàriament us sotmet el seu bany. I seguiu drets, estàtics com estàtues davant temibles escamots de mosquits. Estilitzats, alts i prims, però ferms com aprenents sardanistes al ras, … Continua llegint

Publicat dins de Literatura, Poesia | Etiquetat com a ,